L'Arlequí

Reflexions en veu alta: L'era de les xarxes socials

2012-02-20T10:47:00.000-08:00

Imatge presa de la xarxa

Primer, vaig embarcar-me en la moda dels blocs, una moda que continua ben viva, només cal veure l'índex de blocs que s'actualtizen a cada segon a can Blocs de Lletres. Seguidament, vaig aventurar-me vàries vegades a tenir un perfil tant a la conegudíssima xarxa social Facebook, com a Twitter, i fins i tot, també a Google +. Sóc una persona que visc dins d'un món de canvis constants, d'aquesta idea va néixer el meu primer fill literari en paper: A l'altra banda del riu. Així que diverses vegades, he volgut desconnectar d'aquestes xarxes un cop que m'adono que em mengo temps de dedicar-me a viure, llegir, veure espectacles i exposicions culturals, per no parlar del fet que quan obres un compte tant a Facebook, com a Twitter o a Google + esdevens un ésser públic, i tot el què hi penges, encara que siguin vídeos del Youtube, o simplement posts del bloc estan a l'abast de gent desconeguda. Així que un cop més he decidit esborrar els meus alters egos cibernètics, i m'he adonat que l'eina que sí que trobo que té un ventall d'usos creatius interessants i enriquidors són els meus blocs: l'Antaviana, el bloc educatiu La gavina, el bloc del primer llibre, A l'altra banda del riu i aquest on escric ara aquest post. Crec que les xarxes socials com tot tenen aspectes positius i negatius, ara bé, però m'agrada pensar que la vida té moltes altres coses que ens permeten comunicar-nos i comunicar allò que creem, escrivim, etc.

Rius i ponts: Girona

2012-01-03T10:23:00.000-08:00

Continuant amb la secció Rius i ponts, nascuda arran del llibre i blog A l'altra banda del riu, per començar el 2012 posaré una foto de la ciutat de Girona, un dels rius i ponts que apareixen citats en una de les narracions de la meva primera criatura literària.

Memòries: Els inicis d'una aprenent d'escriptora

2012-01-03T09:53:00.000-08:00

Quan tenia set anys, ja havia vist algunes obres de teatre, la que més recordo és Antaviana de Dagoll Dagom, amb narracions de Pere Calders, i cançons de Jaume Sisa, com la de Qualsevol nit pot sortir el sol. Llavors era una nena callada, i havent llegit alguns contes, vaig començar a escriure les primeres narracions. Escriure era la meva manera de parlar, de dir coses que tenia a dins, i també era una excusa per viatjar, somniar i inventar-me realitats fantàstiques. Així van ser els meus inicis, i tot i que aleshores era una nena que no sabia encara res de la literatura com avui, sí que sabia que m'agradava escriure, i per tant que la lectura i la creació literàries formaven ja part del meu trajecte vital.

Balanç de l'any 2011

2011-12-25T04:49:00.000-08:00

Imatge presa de la xarxa

Enguany ha sigut l'any que he publicat la meva segona criatura literària, bé en realitat, la primera, cada llibre és l'inici d'un projecte diferent. Gentil entre els gentils és el meu primer intent d'apropar-me a la poesia, en tant que no em considero POETA en majúscules, simplement sóc aprenent d'escriptora. També és cert que amb aquest segon projecte m'he endinsat en un dels temes més tractats en l'art: l'amor. Segurament, tot el que puc haver dit al llibre ja ho han dit els grecs i els romans, i fins i tot ho han dit tots i totes els escriptors/res més actuals i de més pes en la cultura catalana. Però també és cert, que jo he donat la meva visió del tema, partint de les meves lectures i de tot el bagul vital que sempre m'acompanya vagi on vagi. Així doncs, el balanç del 2011 és molt positiu perquè cada criatura és un fill que veus néixer, i a poc a poc créixer gràcies als lectors i a les lectores. Possiblement, no serà ni és cap obra mestra, però estic orgullosa d'apropar-me a l'amor mitjançant el llenguatge poètic, i sobretot de la mà de dues tradicions literàries: la poesia trobadoresca i el platonisme i/o amor platònic. És per això que considero que puc acomiadar el 2011 amb un somriure perquè he conseguit una nova fita, i escrivint i escrivint aprèn l'escriptor/a.

Gentil entre els gentils: Escriure un llibre de poesia

2011-10-30T02:38:00.000-07:00

Fa un parell d'anys, em vaig trobar sense buscar-ho, escrivint al bloc Antaviana una sèrie de textos més aviat poètics. Començava amb un jo poètic enamorant-se d'un tu, que el bateja amb el Senhal: Gentil. I així fou com va néixer el meu altre primer llibre: Gentil entre els gentils. Reconec i conefsso que no és una obra mestra de la literatura, ni tan sols de la poesia. No seré tan ingènua ni presumtuosa de dir que he escrit un llibre de poesia amb tots els ets i uts, simplement he començat a temptejar un gènere nou per a mi. El cert és que aquest llibre té un sentit més important per a mi que no pas el d'escriure alguna cosa que rebi l'ovació dels crítics literaris. El fet és que m'he decidit a parlar d'un tema que per a mi era un tabú: l'amor. Sí, és un dels temes literaris més universals des d'Ovidi fins a Pablo Neruda, o moltíssims d'altres autors i autores que han trencat aquest tabú. Certament, centrar una obra en l'amor no és tasca fàcil, primer perquè tot s'ha dit ja d'aquest gran misteriós ésser. I segon, perquè hi ha com una mena de por a parlar d'una cosa que tots busquem i evitem alhora. L'amor és com "el perro del hortelano" ni come ni deja comer. Però arriba un dia, que alguns i algunes trenquem aquest tabú, i ens embarquem a parlar de l'amor, amb naturalitat i sense basarda, i així és com ha nascut la meva nova criatura literària: Gentil entre els gentils.

Reflexions en veu alta: Un lector, un tresor

2011-08-30T07:49:00.000-07:00

Quan vaig començar a escriure, escrivia per a mi; tot i que, a algunes persones del meu entorn els deixava llegir els contes perquè em llegissin i em donessin l'opinió. Fa temps algú em va preguntar: si només pretenia escriure per a mi? I aleshores, vaig comprendre que l'exercici d'escriure és una eina de comunicació, i per tant, necessita lectors. Així que vaig cercar algun mitjà que volgués publicar els meus contes més antics, i em vaig topar amb Literata, una revista virtual que com moltes, ha passat a millor vida. Però llavors ja devia tenir algun lector o lectora, tot i que encara no era conscient de què significava tenir lectors i lectores. Més tard, l'any 2007 vaig crear el bloc Antaviana, i aquí a poc a poquet els i les lectors han anat deixant comentaris.

Aleshores sí que començava a sentir que hi havia qui em llegia, un fet que ha continuat amb la publicació del meu primer llibre A l'altra banda del riu. Així doncs, l'important no és tenir una xifra vertiginosa de lectors i lectores, per tal de presumir davant de la gent, sinó que tenir un o una lector/a ja és un tresor. Escriure és comunicar, i quan hom escriu sap que hi ha algú que espera llegir allò que crea. Encara em queda molt camí per madurar el meu trajecte literari, però és bo començar a tenir lectors/lectores que donin sentit a tot el què escric. Sense lectors, un text no ens diu res.

Reflexions en veu alta: L'aventura d'escriure el primer llibre

2011-08-17T05:18:00.000-07:00

Fa molts anys quan vaig començar a escriure perquè m'agradava inventar-me històries fantasioses, i perquè les lectures m'inspiraven que agafés paper i bolígraf, llavors encara fèiem servir aquestes eines, mai no m'havia plantejat escriure un llibre. Quan va néixer el primer llibre, va ser quan acabava la carrera i llegia les obres de Rodoreda, i sobretot les obres de narrativa breu, això em va donar empenta i em vaig trobar escrivint els dos primers contes, "El taüt de l'eruga" i "Fi d'hivern". Tots dos tenien coses en comú, així que a poc a poc vaig anar construint el fil conductor, i Heràclit em va obrir les portes per començar aquesta aventura. La veritat és que escriure un llibre és una tasca complexa, primer cal tenir la idea, en aquest cas crec que s'ha de treballar per aconseguir una unitat, segon anar construint les sinopsis de les històries, i caracteritzar els personatges. I després anar buscant els elements que uniran aquestes històries, en aquest cas, el riu i el pas de les estacions com els elements que simbolitzen el canvi constant. I després també és important el primer i l'últim relat per aconseguir que el lector o la lectora es quedi amb un bon regust després de llegir-lo. Per últim calia triar un títol, el títol per al llibre, i també la portada que li donaria vida. I així va ser com vaig començar l'aventura d'escriure el primer llibre, i no em cansaré de dir que estic orgullosa d'aquesta criatura literària, encara que sóc conscient que em queda molt per aprendre en el meu trajecte literari.

L'Article: La veu

2011-08-06T01:19:00.000-07:00

Quan tenia set anys vaig començar l'aventura d'escriure, escrivia contes, influïda per les lectures de l'edat, i sobretot perquè m'agradava imaginar-me realitats diferents, fantàstiques... i d'altra banda, era la meva manera d'expressar-me i d'amagar la meva destacable timidesa. Des que vaig encetar el projecte del primer llibre i sobretot des del naixement tant del blog Antaviana com del meu alter ego virtual L'Arlequí no he parat d'escriure: relats, proses poètiques, micrcontes... etc. I és que quan home comença una roda, en aquest cas la complexa tasca d'escriure, ja no s'atura. A dins hi ha una veu, una veu que va creixent i va prenent forma que ens demana que la deixem sortir enfora perquè tothom la senti i la llegeixi. Així doncs, deixo que la meva veu brolli com l'aigua de la font, i flueixi com el riu que desemboca als mars.
El milllor de tot és que hi ha cada dia més gent que sent i llegeix aquesta veu, i això l'alimenta per continuar creixent i formant-se.

Reprendre projectes oblidats

2011-08-03T04:56:00.001-07:00

Des que vaig començar l'aventura blocaire amb l'Antaviana, he dut a terme l'exercici d'escriure diferents tipus de textos literaris. Quan hom es dedica a escriure a i per a la xarxa, deixa oblidats, en un calaix, o en un pendrive, projectes que semblaven morts. Avui m'han desvetllat les muses, i m'han recordat que tenia una idea per a una obra de teatre, que vaig escriure però llavors no era ni un esborrany. Havia intentat provar de convertir l'argument en un conte amb tècnica objectivista, però alguna cosa dins meu es negava a abandonar la idea de temptejar una mica el gènere teatral. I així és com és pogut reprendre el projecte. És bo deixar reposar idees que s'encallen, perquè tornin a fluir i trobem el camí perquè el projecte tingui vida.

Reflexions en veu alta: Escriure la dedicatòria

2011-07-19T00:40:00.000-07:00

Imatge presa de la xarxa

Des que vaig publicar el llibre, i a mesura que he anat regalant exemplars he hagut d'escriure moltíssimes dedicatòries. Quan has escrit el primer llibre no saps com començar la primera dedicatòria, i comences escrivint el mateix per a tothom. Aleshores esdevé un escrit molt impersonal, perquè cada persona és un lector o una lectora diferents. Així, que a mesura que he anat practicant aquest exercici literari i complex, he après a personalitzar les lletres. Aquestes lletres les escrivim amb cal·ligrafia, res d'ordinadors, i això esdevé complicat, perquè ens hem acostumat a emprar els processadors de textos per a deixar pàgines escrites. Així que primerament cal tenir una bona eina per a fer una clara cal·ligrafia, tot i que reconec que la meva mai no ha sigut gaire intel·ligible. Després cal pensar bé com és la persona que tens al davant, saber-ne el nom, i trobar les paraules adequades, i així trencar la rutina de la típica dedicatòria que ja sembla una nota redactada per un secretari o una màquina automàticament. Escriure la dedicatòria és tot un aprenentatge perquè no només té a veure amb el procés creatiu sinó que a més també cal tenir en compte el saber distingir cada lector i lectora amb aquella que li correspon.

Notícia breu: El segon llibre

2011-07-15T23:55:00.001-07:00

Imatge presa de la xarxa

Apreciats, lectors i lectores, tinc el plaer d'anunciar-vos que pròximament publicaré el meu segon llibre. Us aniré informant de les novetats respecte aquest segon fill literari que està a punt de donar a llum.

Reflexions en veu alta: Què és escriure?

2011-06-11T00:40:00.000-07:00

Imatge presa de la xarxa

Des de ben petits, quan som a l'escola els mestres de llengua ens han fet escriure redaccions. Quan anem creixent a alguns de nosaltres ens va sorgint a poc a poc una necessitat inevitable d'escriure, gràcies a les lectures que devorem, i a les vivències que anem experimentant. Però què és escriure? D'entrada, l'exercici de fer una redacció ben feta ja és una tasca complicada, posar ordenadament les idees que volem dir dins d'unes normes ortogràfiques, morfosintàtiques correctes; sense oblidar les tres normes bàsiques d'un text: adequació, coherència i cohesió. Aquestes primeres fases fan referència al procés d'escriure correctament el nostre pensament, però quan ens endinsem en el món de la literatura, la cosa és encara molt més complicada, perquè ja no es tracta només d'escriure una redacció ben feta, es tracta de trobar un estil, una veu, els gèneres literaris que s'adequiïn amb l'autor/a i tot dins d'un llenguatge literari ric. I és clar torna a sorgir la pregunta: Què és escriure? Doncs és una resposta difícil de dir, perquè cada "escriptor/a" tindrà la seva idea particlar d'escriure, però el que sí que és universal és que escriure és comunicar i comunicar-se amb els lectors/lectores. En el moment que una dona o un home decideix mostrar allò que escriu ha de ser conscient que aquell text ja comença a volar per si sol, i són els qui el llegeixen qui han de decidir si els agrada o no. Crec que la grandesa d'escriure es podria definir adaptant una adaptant una famosa cita de Sòcrates que diu: "només sé que com més escric, menys en sé". I és que el trajecte literari se sap quan comença, però no s'acaba mai i aquesta és la màgia extraordinària de la literatura. Per tant si em preguntés: Què és escriure? Diria que és un exercici d'intentar transmetre un pensament mitjançant el llenguatge literari, amb la voluntat que hi hagi uns lectors i lectores que s'apropin a llegir allò que hem escrit, tant si els agrada com si no.

Opinió: Els crítics i la literatura catalana actual

2011-05-29T12:02:00.000-07:00

Temps era temps, quan els crítics Josep Yxart i Joan Sardà, al segle XIX, utilitzaven el seu ull crític per a despertar noves temptatives literàries modernes i a nivell europeu en autors, com per exemple Narcís Oller. Llavors crítics i literatura anaven de bracet, i la tasca dels primers aportava noves idees per a crear i innovar en la literatura catalana per als segons. En l'actualitat, la tasca dels crítics és complexa i polèmica. Ens agradi o no, cada lector/a construeix una opinió de les lectures que fa al llarg de la seva vida, tot i que sovint, la nostra visió lectora varia amb el pas dels anys. El cas és que avui dia sembla que la crítica s'encamina cap a dos extrems: lloar o destruir una obra, molt sovint d'autors/res novells. Crec que aquestes postures són excessivament radicals, ja que la literatura ens ofereix infinites interpretacions. Per tant és massa agosarat dir que tal llibre o tal altre és bo o dolent. Opino que caldria analitzar i preguntar-se quin és el paper dels crítics, perquè encara que no ho sembli la seva opinió té influència en els mitjans de comunicació i en els lectors/res. Penso que potser els crítics haurien de fer una tasca més constructiva: cercar els aspectes positius i els negatius d'un llibre, perquè potser així la crítica, la literatura i els lectors/res no anirien per camins oposats.

Reflexions en veu alta: sensibilitat

2011-05-15T01:56:00.000-07:00

Imatge presa la xarxa

Des de ben petita, vaig descobrir que era una persona d'una gran sensibilitat humana. Quan veia notícies de guerres, morts, o pel·lícules on la gent patia i moria cruelment a mi se'm trencava alguna cosa a dins i em tapava els ulls, i aleshores després se'm reproduien les fatals imatges. Llavors no vaig entendre que aquesta sensiblitat és la que m'ha permès escriure els primers escrits i la primera òpera prima. La creació m'ha permès canalitzar tota aquesta sensibilitat i treure-la de dins, i així m'he anat enfortint com la closca d'un cargol.

Lectors i lectores joves d'"A l'altra banda del riu"

2011-05-06T11:53:00.000-07:00

Imatge presa de la xarxa

El passat 15 d'abril es va celebrar al centre on treballo la diada de Sant Jordi. Per aquest dia s'havia organitzat una parada de llibres segona mà, i jo vaig la meva aportació donant sis exemplars de la meva criatura literària A l'altra banda del riu. El més sorprenent és que en poc temps els llibres van desaparèixer, i van anar a parar a les mans de companys/yes i alumnes. Els alumnes em van demanar que els escrivís la dedicatòria protocolària. I ahir mateix un alumne, que va guanyar dos premis literaris aquell mateix dia, em va dir que ja s'havia llegit el llibre i cito textualment la seva opinió: "el llibre és molt xulo". Em fa molta il·lusió veure que el meu llibre és una excusa perquè els nois i noies de 11 a 17 anys llegeixen. Escriure i editar aquesta "primera òpera prima" m'està aportant moltes gratificacions que sempre conservaré en la memòria.

L'Arlequí es presenta a la segona edició de premis a la millor entrada

2011-04-25T03:12:00.000-07:00

Logo del concurs

Una imatge i mil paraules aquest és el títol de la segona edició de premis a la millor entrada, organitzat pel blog amb el mateix nom. Enguany el concurs pretén que els participants relacionem una imatge i un escrit. Aquest any L'Arlequí es torna a presentar amb tres entrades que vaig escriure al blog Antaviana:

1. La balada del vell roure.
2. Microconte: Amor a primera vista.
3. Paisatges literaris: Clímax.

Si voleu podeu llegir els posts, i quan s'obri el període de votacions podreu votar el que més us hagi agradat.

Especial Sant Jordi 2011: de 18 a 19 a la llibreria del Carrer Major

2011-04-23T00:28:00.000-07:00

Enguany estaré de 18 a 19 hores a la plaça de la Vila, amb la llibreria del Carrer Major signant llibres de la meva primera criatura literària: A l'altra banda del riu.

Reflexions en veu alta: Canvis vitals

2011-04-21T04:16:00.001-07:00

El mes de setembre es va produir un canvi en la meva vida: vaig publicar el meu primer llibre. D'ençà de la publicació de la meva primera "obra", si em permeteu aquest atreviment no han deixat de succeir fets extraordinaris: m'han fet entrevistes a mitjans com el Diari Maresme, i a Ràdio Argentona, algunes persones blocaires, han penjat comentaris del meu llibre: en Josep Manel, en Jesús M. Tibau i en David Madueño. A més a més, ja he sabut per l'editor Manel Subirats, que és una persona molt treballadora, ja s'ha fet una venda a la pàgina de productes de la terra. Cal recordar també que el post del Llunàtic sobre el llibre del meu debut literari va ser seleccionat per ser publicat a la secció "Paraula de blog" del suplement de cultura de l'Avui. La veritat és que fa il·lusió veure com la criatura que vaig gestar durant tants anys,8, vagi creixent i formi part, ni que sigui una miqueta del món literari. Com em va dir un bon amic, l'important del primer llibre no és vendre, sinó començar el camí, i el que més il·lusió em fa és compartir aquest viatge iniciàtic per la literatura amb vosaltres.

El llibre a la llibreria 2 de Viladrich de Tortosa

2011-04-21T04:03:00.001-07:00

Gràcies a la gentilesa de'n Jesús M. Tibau aquí teniu una fotografia de l'aparador de la llibreria 2 Viladrich de Tortosa, on apareix ben retratat el meu fillet literari.

Reflexions en veu alta: Per què escrivim?

2011-04-21T02:58:00.001-07:00

Imatge presa de la xarxa

El dominical d'avui del diari El País porta un reporatge que es titula "Per què escric" (Por qué escribo). El cas és que és una qüestió que fins ara no m'he plantejat però que intentaré respondre amb franquesa. Per a mi escriure va començar com un exercici per a expressar-me en paraules, encara que fossin escrites, perquè des de ben menuda sempre he estat una persona molt tímida, i parlar amb la gent, fos on fos era un repte molt complex. Així que escriure narracions em permetia parlar encara que fos amb mi mateixa perquè llavors era l'única que llegia els meus escrits més bàsics, i al mateix temps em donava llibertat per crear móns de ficció que m'evadien d'una realitat força crua que afortunadament he deixat enrere. Així doncs, per a mi la tasca complexe d'escriure es va iniciar com una mena de teràpia. Més endavant, quan vaig entrar a la universitat i vaig llegir o rellegir els autors i autores de la literatura catalana, així com d'altres de la literatura universal com Baudelaire, Goethe, Flaubert, Dickens em van portar a desenvolupar l'ofici d'escriure per escriure i cercar el meu camí literari, llavors encara sense pensar en els lectors/lectores. Més endavant, vaig començar a penjar alguns dels meus textos, díriem que va ser com perdre una mica la viriginitat en el sentit literari. I al cap d'uns anys naixaria l'Antaviana i rere d'aquest blog l'Arlequí. Actualment escric perquè com diu Umberto Eco al reportatge "m'agrada escriure", i també perquè si allò que escric arriba als lectors/lectores encara que no els agradi, llavors m'omplo de satisfacció.

Especial Sant Jordi: Catalunya també existeix

2011-04-21T02:51:00.001-07:00

Aquí us enllaço un article interessant de'n Jaume Subirana on anomena totes les llibreries, que no són poques, de Catalunya.

Trajecte literari: Sensacions indescriptibles

2011-04-17T03:10:00.000-07:00

D'ençà que tinc el blog Antaviana escric més sovint, i a poc a poc cada dia em llegeix més gent sota el meu nom cibernètic: Arlequí. El setembre del 2009 vaig publicar la meva primera criatura literària, i a part de les presentacions, i entrevistes que faig fer, ara encara vénen sorpreses originades d'aquest fet. A l'institut on treballo molts alumnes i alguns professors/res han aconseguit el meu llibre i m'han demanat la dedicatòria. I ara enguany he estat convidada per la Dora i l'Argimiro de la Llibreria del Carrer Major de Santa Coloma de Gramenet a la primera trobada d'autors colomencs dins la Primavera literària 2011: Quanta, quanta lletra!. El cert és que les sensacions que tinc ara són realment indescriptibles és com si tant el blog com el llibre m'haguessin obert una porta que jo desconeixia que existia, la porta dins del món literari primer com a lectora, evidentment, i ara també com autora. No sé on em portaran els camins, ni si escriuré gaires llibres, el que sí sé és que és que això és el principi d'un viatge i espero trigar a tornar a Ítaca.

Trobada d'autors colomencs 2011

2011-04-17T03:01:00.001-07:00

Primer post del proper llibre: Gentil entre els gentils

2011-04-10T10:33:00.000-07:00

Imatge presa de la xarxa

Fa gairebé més d'un any, vaig començar una aventura diferent. Després de passar-me vuit anys materialitzant tretze relats en el meu primer llibre, em vaig trobar escrivint un llibret de textos poètics. Certament, els camins de la creació literària són inescrutables. El cas és que havia fet lectures de poetes com Vinyoli, Maragall, Espriu, entre d'altres i això em va inspirar a començar a escriure el meu proper llibre, que encara no està publicat i que he titulat: Gentil entre els gentils. Ja diuen que quan comences a escriure un llibre després tens ganes d'encetar nous projectes, i el millor és que ja tinc alguns/algunes lectors que han llegit la meva primera criatura literària. Això és la satisfacció més gran per a una escriptora novella i humil, sempre humil.

L'any 2009-2010 un any magnífic

2011-03-26T11:12:00.000-07:00

Imatge presa de la xarxa

El setembre del 2009 vaig publicar el meu primer llibre de relats A l'altra banda del riu. Aquell any fou un any de petits triomfs relacionats amb el meu trajecte literari. D'una banda, les creadores de la pàgina Web Dones en xarxa de Santa Coloma em van entrevistar pel blog Antaviana, i per ser resident a Santa Coloma de Gramenet. En el moment de veure el meu primer llibre em van fer entrevistes a Ràdio Argentona, al Diari Maresme, al Canal Osona. També vaig fer diferents presentacions a la llibreria 22 de Girona, a la llibreria Betrarnd i la Catalònia a Barcelona, a la Tralla de Vic... L'any 2009-2010 va ser l'any que em van engrescar per començar l'homenatge catosfèric a Salvador Espriu i fou tal la resposta de la gent que vam tenir una feina a recollir les entrades de més de 300 blocaires que van participar penjant un post sobre l'obra i la figura de l'escriptor de Sinera. També fou l'any que vaig quedar finalista del Primer premi d'entrades amb els textos Apunts d'un viatge a Florència i Una mort silenciosa. De vegades, no saps com les coses s'encadenen i no paren de passar-te coses meravelloses. Fou un any magnífic i inoblidable.

Anècdotes d'una aprenent d'escriptora: Les llibretes de notes

2011-02-28T05:54:00.000-08:00

Imatge presa de la xarxa

Des que era una nena sempre he fet ús de diferents llibretetes per apuntar nombrossíssimes idees que em venien al cap per a escriure contes, peces teatrals, llibres. Certament, he provat amb la llibreta clàssica de butxaca, on acaben un munt de títols alguns dels quals han esdevingut un text, d'altres una idea que s'ha escapat. Després també he provat una llibreta on apuntaves el moment en què et venia la idea, el teu estat d'ànim, la sinopsis de la idea, és a dir, que semblava inicidir en la importància de l'instant al néixer la idea. Quan endreço em trobo papers amb idees anotades, algunes de les quals que estaven oblidades potser tornaran a fer-me ballar el cap per a escriure alguna història.

Trajecte literari: El dia que va néixer el blog Antaviana

2011-01-31T10:32:00.000-08:00

L'agost de fa gairebé quatre anys, vaig crear un blog, el blog Antaviana. En un principi, semblava un simple espai per a publicar algunes de les meves narracions que tenia guardades al calaix i a l'ordinador. Va ser llavors quan vaig crear el meu altre jo, l'Arlequí. Amb el temps, l'Antaviana ha esdevingut un lloc per a escriure textos literaris nous, i també parlar de llibres, entrevistar escriptors/res, lectors/lectores, blocaires i escriure articles sobre i de literatura universal. Així doncs el primer blog és una finestra a la literatura que m'ha permés obrir l'Arlequí.

Si em preguntessin: Què se sent quan publiques el teu primer llibre?

2011-01-30T05:51:00.000-08:00

Ja fa uns quants anys vaig intentar reunir uns quants relats que tenia escrits en un recull però aquell no era un recull. Finalment, vuit anys després d'una feina intensa d'escriure 13 relats dins d'un fil conductor de la mà del filòsfof Heràclit, l'any 2009 vaig publicar el meu primer recull de relats: A l'altra banda del riu. Si em preguntessin: Què se sent quan publiques el teu primer llibre? Diria que sento una il·lusió difícil de descriure amb paraules. Quan algú escriu, l'escrit esdevé un "fill" i un llibre sempre és un fill que costa de gestar i donar a llum. El més sorprenent és que després s'han esdevingut fets meravellosos que estan directament relacionats amb la publicació de la meva primera òpera prima: entrevistes, presentacions, bones crítiques, i cada dia que passa em meravello més. Per tant, sóc ben afortunada d'haver portat a terme un objectiu: l'edició i publicació del meu primer llibre.

Participació a Un bloc dels contes divers

2011-01-26T21:33:00.000-08:00

Imatge de Marsha Gray

Des de fa un cert temps, vaig animar-me a participar en la iniciativa que prové d'Un bloc dels contes divers, on la Sílvia Maestro ens proposa escriure un relat per a infants i joves a partir d'una il·lustració feta per il·lustradors/res professionals. Així doncs ja he participat unes quantes vegades, i de fet això ha significat obrir la porta a un camp nou: la literatura per a infants i joves, que com tots i totes sabem són uns lectors/lectores ben exigents i que no hem de descuidar. Així doncs us animo a llegir les diferents històries que la gent envia i veureu quantes versions poden arribar a sortir d'una mateixa il·lustració.

Els primers relats publicats

2011-01-24T21:35:00.000-08:00

Imatge presa de la xarxa

L'any 2002 vaig tenir la sort de topar amb una revista virtual Literària, i el seu creador i director l'Alfons Navarret. Em vaig animar a escriure per provar sort i vaig demanar si podia enviar contes que tenia escrits per publicar. I és aquí on va començar la meva aventura amb la xarxa. Gràcies aquest primer esglaó ha pogut néixer el blog l'Arlequí.

Lectura i comentari d'"A l'altra banda del riu" al blog Sala de Lectura

2011-01-24T11:53:00.000-08:00

Imatge presa de la xarxa
La Pilar és una de les lectores de la meva primera criatura literària, A l'altra banda del riu. Avui mateix al seu blog Sala de Lectura ha fet un post dedicat amb un comentari i la lectura per part de l'autora en català i en castellà. És curiós perquè la Pilar em va fer observar que ens convé llegir més en veu alta, i la veritat és que sí perquè no només aprèns a fer-te escoltar sinó a transmetre. El cert és que em fa il·lusió que una persona que ha llegit el meu primer llibre, hagi volgut dedicar un text i un espai al seu blog de lectura. Moltes gràcies, Pilar!

Català

Castellà

Biografia

2011-01-24T07:34:00.000-08:00

Vaig néixer al 1975 a Barcelona, des de ben petita he escrit contes. Sóc llicenciada en Filologia Catalana per la UAB. He estat col·laboradora i organitadora de l'Aula de Literatura dins Cultura en viu a la UAB. He escrit narracions breus, peces de teatre i proses poètiques. He publicat textos a la revista virtual Literària. Tinc una pàgina d'autora al Joescric, una pàgina web Antaviana. He col·laborat en la publicació del llibre Primera antologia de blogs en català editat per Cossetània amb la narració "La faula del vell pescador", que actualment forma part del meu primer llibre A l'altra banda del riu. Algunes de les meves narracions breus han estat traduïdes al francès per Ricard Ripoll http://ecrits-vains.com/litterature_catalane/roser_cano.html. També he col·laborat amb una ponència en la publicació Dramatúrgia al país de les meravelles? dins el "I Simposi sobre teatre infantil i juvenil" organitzat per la UAB, editat per l'Editorial Punctum. Actualment treballo com a professora d'educació secundària obligatòria en l'especialitat de Llengua catalana i literatura.